falques | |||
|
EMPATIA
Esgarips furiosos. Dos gats que combaten pel territori vedat d’un tros
de jardí. Un d’ells –el negre- acaça el tigrat, que fuig
espaordit. El perseguidor, cua enlaire, l’encalça sense pietat.
L’altre –el perseguit- s’afanya a escapolir-se i salta entre els
baladres. Es migplanta a l’aparcament, just quan passa un cotxe. Un
colp sec, com el carabassí contra el tronc. El tigrat es
caragola desesperat, els ulls en blanc, mentre un filet de sang se li
escapa pels narius i embruta l’asfalt. El negre el contempla perplex,
el llom encara eriçat, la grapa en alt. No sap entendre que la
vida se li’n va a l’enemic, que se li han acabat els estratagemes, que
només lluita per contenir l’alè que li fuig. Ulls humans
contemplen, estremits.
|
|
|
inici
perpal |