Esgarips furiosos. Dos gats que combaten pel territori vedat d’un tros de jardí. Un d’ells –el negre- acaça el tigrat, que fuig espaordit. El perseguidor, cua enlaire, l’encalça sense pietat. L’altre –el perseguit- s’afanya a escapolir-se i salta entre els baladres. Es migplanta a l’aparcament, just quan passa un cotxe. Un colp sec, com el carabassí contra el tronc. El tigrat es caragola desesperat, els ulls en blanc, mentre un filet de sang se li escapa pels narius i embruta l’asfalt. El negre el contempla perplex, el llom encara eriçat, la grapa en alt. No sap entendre que la vida se li’n va a l’enemic, que se li han acabat els estratagemes, que només lluita per contenir l’alè que li fuig. Ulls humans contemplen, estremits.